http://toniacoll.blogspot.com
January 1 - April 30, 2012
TÓNIA COLL, (Ferreries, Spain, 1965)
"Llit", 2011, assemblage of plastic toy and hair, 4,5 x 2,6 x 2,1 in
Tónia Coll
Va néixer a Ferreries (Menorca) el 17 de febrer de 1965. Després de passar la infantesa i la joventut a l'illa, va desplaçar-se a Barcelona, on va estudiar belles arts a la Universitat de Barcelona. Després d'una estada a la Bristol Polytechnics, va prosseguir els estudis fent els cursos de doctorat i va defensar a la mateixa Universitat la tesi Miquel Barceló. Insularitat i creació, que va obtenir la màxima qualificació acadèmica. L'editorial Columna, de Barcelona, es va interessar en la publicació del treball, que l'any 2000 va sortir en forma de llibre. Després d'impartir classes a la facultat on havia estudiat, Tónia Coll va guanyar la plaça de professora titular al Departament de Pintura, on ha coincidit amb altres artistes de la talla de Joaquim Chancho o Joan Hernández Pijuan. Docència universitària, cursos artístics, vida familiar, creació artística...
Tónia Coll s'ha convertit amb el temps en una artista global que domina, gràcies a la seva formació moderna, tots els gèneres i formats de l'art contemporani: pintura, fotografia, dibuix, vídeo, il·lustració, assaig o instal·lació.
La seva obra forma part d'importants col·leccions privades i públiques, com la de la Universitat de Barcelona, la del Consell Insular de Menorca, la de la Fundació Sa Nostra o la de la Fundació La Caixa. Ha rebut premis i guardons de pintura i ha fet exposicions individuals importants, com «El cant de les sirenes», a la sala d'exposicions de Sa Nostra a Ciutadella (1997), i diverses
de col·lectives. «La flor i la presó», un diàleg entre l'art i l'espai on està exposat, és la culminació d'aquest viatge artístic iniciat a l'illa de Menorca. «La flor i la presó» és una exposició entesa també com a punt de partida i taller de noves experiències artístiques que es puguin anar produint. L'oblit o la memòria, el dolor de les dones i la seva capacitat de transformació, la convivència, en un mateix paisatge i espai temporal, de la bellesa i l'horror, la reflexió intel·ligent
sobre la insularitat, les tensions entre nomadisme i sedentarisme, la relació de la dona i el món. La recuperació de materials la presència dels quals es redueix a les llars i que l'art ha considerat poc nobles, i la intensificació irònica del seu poder de metamorfosi.
